

senyals:
Arbres, narració oral, memòria, roure, roure, bullaques-agalles, arpa de boca, música destí, consell d'arbres, tradició ancestral, joc simbòlic, minimunds, misteri, Ignacio Abella
DESCRIPCIÓ
5 FOCS I UN RAM, per als pobles que no es rendeixen
Una casa abandonada es posa en peus. Un eriçó multicolor la segueix. Junts creuen cinc focs que no cremen, però transformen:
la terra que espera,
el sol que fa mal,
la sang del ram,
el poble que resisteix
i la festa que torna.
Cada foc és un acte alquímico on la memòria es converteix en llavor, l'abandó en dansa, i el vi en símbol del que encara pot florir.
La desfilada avança com la vida mateixa: amb esforç, bellesa, i una música que barreja l'antic i el nou.
En aquest ritu ambulant, personatges gegants, veremes vivents i paisatges sonors ens parlen d'un territori que reneix gràcies als qui mai es van anar del tot.
Una celebració del treball, la comunitat, la terra i el temps.
Perquè on va haver-hi vi… torna la vida.
I on va haver-hi poble… tornarà el foc.
